Sitges - 19 i 20 novembre 2004  
  
DISCURS DEL DR. MIQUEL BRUGUERA A L'ACTE INAUGURAL DEL PRIMER CONGRÉS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA DE CATALUNYA
Salutacions,

Després de molts mesos de preparació ha arribat el dia en què una representació de la professió mèdica de Catalunya es reuneix per celebrar el seu Congrés, el PrimerI Congrés de la Professió Mèdica que se celebra a Catalunya, convocat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya perquè serveixi de punt de partida per a una reflexió permanent dels metges i metgesses d’aquest país sobre la nostra professió, sobre com formar-se i com exercir-la.

Aquest Congrés hauria de constituir un punt d’inflexió de l’estat de desencís i de frustració amb què viu la professió un gran nombre de metges, que troben que la seva pràctica professional s’ha convertit en feixuga i poc estimulant, que no troben cap gratificació a fer de metges, sinó més aviat estrès, i que no creuen que el futur els hagi d’aportar una situació millor.

https://aufelinpure.com/
Are you overweight? Lose weight with this method.
https://aufelinpure.com/
L’ús repetit que es fa de paraules com desmotivació, insatisfacció o de metges cremats ja ens indica que molts companys viuen la seva feina amb infelicitat. No estan contents perquè pensen que els paguen poc, que els gestors i els directius de les empreses sanitàries on treballen els tracten des de l’autoritat i valorant poc la seva feina, com s’ha posat en evidència recentment quan als metges de l’ICS a qui s’ha jubilat forçosament en complir els 65 anys no se’ls ha agraït el que han fet per donar credibilitat a un sistema sanitari que molts d’ells van contribuir a posar en marxa. Finalment, molts metges pensen que l’augment del nombre de reclamacions judicials per presumpta mala praxi indica que la societat ha perdut el respecte al metge.

Companys, encara que els metges tinguem motius per a la insatisfacció, voldria dir-vos que no augmentarà la nostra felicitat, ni millorarà la nostra credibilitat davant dels gestors, ni la gent ens valorarà més, si ens manifestem des de la queixa, des de la reclamació o des de la protesta. No guanyarem espais, ni autonomia, ni poder, amb actituds victimistes. No anirem enlloc recordant el que hem perdut, sinó que hem de pensar com recuperar-ho, com tornarem a ser feliços fent de metge. Per això ens cal una reflexió, una reflexió de com ha de ser el metge al segle XXI, de quin tipus de metge vol la societat del segle XXI, una societat més informada, més culta i més exigent que no pas vint o quaranta anys enrera.

Aquest Congrés ha de servir per a això, per reflexionar sobre què esperen els ciutadans de nosaltres, sobre les nostres obligacions ètiques davant dels nostres malalts i també davant de les organitzacions i les institucions sanitàries que ens contracten, i davant de la totalitat del sistema sanitari.

No podem ser insolidaris d’un sistema dissenyat per satisfer les necessitats sanitàries de tota la població amb uns recursos limitats. La nostra responsabilitat ètica va més enllà de l’atenció al malalt individual ja que som també co-responsables de la distribució justa dels recursos evitant proves i procediments superflus que disminuirien els recursos disponibles per a altres.

L’eficiència en l’ús dels recursos sanitaris no és únicament un deure moral per als metges, sinó que també ja és avui dia un criteri per valorar la competència professional. No és un metge més competent, ni tan sols un bon metge, qui prescriu fàrmacs nous i cars, ni qui utilitza moltes exploracions sofisticades per arribar al diagnòstic. Més aviat se l’hauria de considerar un metge poc competent perquè gasta innecessàriament o allarga el temps d’assistència.

Ser un bon metge, a més de ser eficient en l’ús dels recursos, implica exhibir els valors que han caracteritzat de sempre la professió de metge. Valors com l’altruisme, és a dir tenir un ideal de servei més enllà de contrapartides econòmiques, o l’afany per l’excel·lència, per mantenir un nivell alt de competència, o l’honestedat en el tracte del malalt, o la voluntat de complir estrictament un codi ètic.

Els canvis necessaris que ens portin a reafirmar els valors fonamentals de la professió mèdica, que són indispensables, per recuperar una legitimitat social són de caràcter individual, però han d’anar associats segurament a canvis de les organitzacions professionals. Canvis orientats a augmentar la cohesió dels professionals, a augmentar el nivell d’exigència en el compliment del codi deontològic i en el manteniment de la competència, a augmentar en nom dels metges les pressions sobre gestors, directius i polítics per millorar les condicions de treball i les retribucions.

El Congrés ha de servir per a això, per repensar el que som i el que estem fent per donar-nos empenta, per iniciar reformes, per delimitar els espais de Col·legis, Sindicat, Acadèmia de Ciències Mèdiques, Societats Científiques i Facultats de Medicina, i altres Organitzacions Professionals, per comprometre’ns solemnement en el nostre deure cap als pacients i en els principis de la justícia social.

Sitges, 19 de novembre de 2004




Contactar  |  Avís legal
Darrera actualització: 20/11/04